La meva història amb la ceràmica

Elisenda Franquet - Ceramica

Em dic Elisenda, soc ceramista i vaig néixer l’any 1981 a Bellmunt d’Urgell (Lleida), un petit poble situat al cim de de la Serra de Bellmunt i des d’on hi ha unes vistes magnífiques de la Plana d’Urgell, del Montsec i els Pirineus. Des de ben petita jugava a donar formes amb el fang que recollia dels tolls… Recordo una cabana que em vaig fer a l’hort de casa on hi vaig construir un talleret, que consistia en un clot a terra on hi afegia aigua i fang, i per tapar el forat una fusta que feia de taula per modelar… crec que allí s’estava gestant el meu amor per la ceràmica…

El 1998 iniciava la meva formació artística a l’Escola d’Art i Superior de Disseny Ondara de Tàrrega amb el Batxillerat Artístic, molt ràpidament vaig tornar a connectar amb el fang ja que era el meu preferit a l’hora de crear. Seguidament vaig iniciar pràctiques al taller de Ceràmica Refractarius de la Fuliola (1999-2004), aquestes pràctiques s’allargarien durant 6 anys, vaig aprendre molt i vaig estar molt a gust. Al mateix temps em vaig matricular al Grau mitjà de Terrisseria (1999-2001) i es allí on prendria el meu primer contacte amb el torn. Vaig seguir la meva formació amb el Grau Superior de Ceràmica Artística (2001-2004) amb el Magí Sambola com a mestre de taller, vaig anar refinant els meus coneixements ceràmics i engrandint el meu entusiasme per la ceràmica.

En acabar la meva formació com a ceramista vaig muntar el Taller de Ceràmica Cel i Terra (2004-2007) a Balaguer on organitzava cursos, feia encàrrecs i peces pròpies. Durant aquest temps també vaig participar en algunes exposicions.

L’any 2007 traslladava el meu taller a Bellmunt d’Urgell, el meu poble natal, des d’on continuaria fent alguns encàrrecs de ceràmica. A partir d’aquí vaig fer una llarga parada amb el món de la ceràmica, ja que em vaig matricular a Història de l’Art a la universitat de Lleida i treballava com a administrativa per diferents associacions vinculades a l’activisme ecologista i no em quedava massa temps per res més. Tot i això, sempre he pensat que tornaria i no ho he deixat mai del tot, ha anat caient algun encàrrec de tant en tant i he anat fent cursos de tècniques específiques per no perdre el contacte. Actualment (2016) torno a emprendre el meu taller de ceràmica en un espai més gran i agradable, que ofereix més possibilitats i amb unes excel·lents vistes de la Plana d’Urgell.